Gérard ZUCHETTO – Premio lingua occitana

Biografia

Gérard Zuchetto è compositore e interprete musicale, oltre che autore, editore di libri, direttore di festival, specialista nell’arte dei trovatori occitani del XII e XIII secolo.

I poeti occitani del Medioevo sono all’origine di una rivoluzione linguistica, artistica e intellettuale che continua a ispirare e a fare la differenza per numerosi creatori e pensatori del mondo intero.

Dopo gli studi di canto e di pedagogia musicale dedicati alle musiche tradizionali in Europa, è agli albori degli anni ’80 che Gérard Zuchetto si specializza nell’arte dei trovatori, il “trobar”, la promuove e ne favorisce la scoperta da parte del grande pubblico in Occitania e nel mondo. Si pone quindi come erede dell’opera di Robèrt Lafont (1923-2009), docente universitario, scrittore, uomo di pensiero e d’azione fra i maggiori della modernità occitana. A partire dal lavoro letterario e musicologico di Robèrt Lafont e Ismael Fernandez de la Cuesta, i quali nel 1980 editarono lo straordinario corpus contenente i più di 300 componimenti dei trovatori occitani, conservati con la loro musica, Zuchetto intraprende la sua ricerca-azione artistica. In seguito, per più di trent’anni persegue un’opera multiforme – o “entrebescament” (intreccio, arabesco), come avrebbero detto i trovatori – fra ricerca, interpretazione, edizione, diffusione per far vivere questa eredità culturale eccezionale. Con la complicità della cantante Sandra Hurtados-Ròs, Gérard Zuchetto continua ora un percorso artistico associato a un’azione di diffusione nazionale e internazionale con la registrazione di più di 30 dischi, e la realizzazione di una decina di libri, la creazione di un ensemble musicale, il Troubadour Art Ensemble, la creazione di una società d’edizione musicale e di edizione di libri, Troba Vox edicions, e infine la direzione di un grande festival musicale e poetico, “Les troubadours chantent l’art roman en Occitanie”.

Agisce inoltre per la diffusione della creazione letteraria contemporanea. Frequenta i grandi poeti della modernità occitana, René Nelli, Max Rouquette, Roland Pécout, Franc Bardou o ancora Jaume Privat, e conduce una riflessione personale e originale, nutrita dalla sua esperienza della sottile e sofisticata arte del “trobar” – arte d’intreccio delle parole, dei suoni e del senso – sull’interpretazione musicale della poesia contemporanea.

Promotore di un’Occitania che fedele al suo destino storico e geografico sia crocevia millenario di idee, culture ed influenze artistiche, collabora con poeti e musicisti come Paco Ibañez, Junko Ueda, Giorgi Gaslini, Will Offermans, Fawzi Al Aiedy e mette in musica i grandi “poeti del Sud”: Joe Bousquet, Pierre Reverdy, Charles Cros, Elsa Morante, Pier Paolo Pasolini, Antonio Machado, Federico Garcia-Lorca…

Artista-ricercatore, artista-trasmettitore, Gérard Zuchetto ha concepito quattro importanti mostre sui trovatori ed è all’origine di un atto di cooperazione con l’Università di Standford (California, USA). Dirige con la professoressa Marisa Galvez Performing Trobar e il seminario universitario The Other France: Troubadours and the Politics of Cultural Heritage nel quadro del del Bing Overseas Studies Program-Stanford University.

Motivazione

Come Biblioteca della lingua e della cultura occitana, incaricata di testimoniare la ricchezza e il valore delle espressioni artistiche, intellettuali, sociali occitane nella storia d’Europa, il CIRDOC-Institut Occitan de cultura è particolarmente lieto d’essere associato alla consegna del Premio Ostana di creazione in lingua occitana a Gérard Zuchetto.

Con le sue interpretazioni, edizioni ed esposizioni, Gérard Zuchetto ha contribuito in modo importante a fare riscoprire e dare valore all’eccezionale eredità dei trovatori occitani del XII e XIII secolo nella cultura dell’Europa contemporanea. Abolendo le frontiere dei secoli fra i poeti occitani del Medioevo e quelli odierni, ricostruendo i grandi cammini delle lingue e delle culture del mondo che attraversano nuovamente l’Occitania dei poeti e degli artisti, Gérard Zuchetto contribuisce a restaurare l’espressione artistica occitana come grande lingua di cultura, scambio e creatività.

Antologia

TESTO ANTOLOGIA: OCCITANO

Retrobar lo Trobar

La quita revirada del mot trobar pareis al jorn de uèi plan reductritz del concèpte medieval que representa. En cò dels trobadors, lo mot trobar al sens literal del tèrme, trobar, designa a èl tot sol aquel art poeticomusical qu’es a l’un còp un concèpte artistic, un concèpte amorós, un concèpte cultural e politic, emai representa un art de viure. Aquò es l’invencion lirica que posiciona lo “Mèstre” (Maistre certa, Guilhem de Peiteus ; Maestre dels trobadors, Giraut de Bornelh) en poesia dins la societat medievala, e que definís un biais d’èsser, d’aimar, de se cultivar emai de crear. Art de trobar et art d’amar – “Fargui e limi de mots de valor amb art d’amor” (Arnaut Daniel) – aquí es tot la Maestria dels trobadors. Un art qu’autoriza sos iniciats e practicians afogats de poesia e de musica, prestits de saber e de coneissença eretats a l’un còp dels tèxtes grands dels antics e de la Bíblia, a se voler enauçar ensús la mediocritat ambienta de la societat medievala occitana prospèra mas gangrenada per de luchas incessantas entre senhors segurs de son poder mas indecisses devant los enjòcs politics d’aqueles sègles dotze e tretze sangnoses. En practicant lo trobar en romans e amb la libertat de paraula que caracteriza son engatjament artistic, los trobadors contemplan aquela societat qu’es aquí que s’embaranha dins las sias contradiccions, tot en participant activament a la siá emancipacion en fasent pas briga cas dels maldisents lauzengiers nimai dels geloses que sevisson dins las corts emai en defòra.

A partir de la poesia cantada, lo trobar ven una idèia artistica revolucionària de las mai intelligentas e pertinentas dins los domènis de la literatura e anoncia tots los corrents de la pensada modèrna. Lo trobador se situa als antipòdes dels imatges folclorics carrejats pels istoriografes. E aquò n’es pas mal a tòrt que sos eretièrs de luènh, poètas cantaires de l’expression libra, tòrnan prene al sieu compte l’apelacion trobadors. Aquò es lo cas per la protest song americana, de Woody Guthrie emai la cançon engatjada en general, luènh dels topcis que lo trobaire medieval n’es dringat dempuèi sègles.

A la lectura dels tèxtes dels trobadors, los mai importants restant las cansos e las sirventes, un vel se leva sus un monde qu’afirma tot d’abòrd la siá diferéncia, justificada per de causidas decisivas tal que l’usatge de la lenga occitana, propulsada de fach lenga de la poesia, qu’es rimada de Peitieus a Venècia, d’Auvèrnhe a Sicília, de Provença a Toledo, de Tolosa a Tripòl, dins la luènha Ongria… per tal de cantar lo plaser amorós, la jovença e la convivéncia, participar al debat politic e promòure de valors laïcas e umanistas.

Pendent dos sègles, escotèron aqueles poètas que cantavan “de mantas colors”, sens vergonha nada, inventant e pausant las basas de la literatura modèrna d’Euròpa.

Extrach de: G. Zuchetto, Retrobar lo Trobar / Retrouver le Trobar / To find the Trobar again. Trobar Vox ed., 2017.

Cantar las cansos dels trobadors…

Interpretar los trobadors pausa a tot cantaire de uèi las incontornablas questions de re-creacion e de creacion: Cantar? Recitar? Dire? Jogar? Improvizar? Amb o sens instruments? Quals instruments tocar e coma?… son demest las interrogacions preissantas qu’interpèlan los afogats del repertòri trobadorèsc. Ad aquelas questions s’ajostan, en defòra del partit-pres artistic, las de la fisabilitat de las sorgas manuscritas e d’una “autenticitat” que demòra d’inventar.

Delà del fach que la demarcha artistica d’un cadun ne sauriá èsser remesa en question per qualques conselhs, o ensenhamens, que siá (cantar los trobadors a votz nusa ne nos pareis pas mai “autentic” que de los cantar acompanhat d’un rebèc, veire de los interpretar amb un piano, tant l’expression melodica actuala se tròba trapelada per sègles de cultura musicala de l’armonia), nos sembla çaquelà indispensable de comprene l’iconografia e los tèxtes medievals dins tots sos aspèctes visibles e dins lo sens dels mots, per fin d’assajar de se far una idèia novèla de l’òbra e del sieu autor emai de portar en davant la personalitat artistica del trobador.

L’interpretacion dels trobadors se pòt apiejar sus qualques investigacions, la “penetracion de l’esséncia de las idèias”aital coma l’evocava Chostakovitch. La compreneson de la razo del poèma, amb sos motz coberts, pòt determinar l’orientacion d’una interpretacion del sens dramatic del tèxte. La presa en compte del compas (melodia e estructura metrica del poèma) aital coma de las ornamentacions melismaticas d’una melodia, pòdon permetre de guidar ritme e len de l’expression vocala al pus just de las sonoritats dels mots. L’analisi de l’entrebescamen del poèma (paraulas e musica emmesclats, repeticions de fonèmas e de las rimas) pòt guidar la soplesa e l’amplitud del cant. Las representacions dels poètas (miniaturas e tèxtes enluminats) son autant d’indicacions de la gestuala e del moviment. La coneissença del contèxte istoric e legendari del poèta, al travèrs dels retraches esboçats dins las vidas e las razos, vai contribuïr de la faiçon la mai activa a donar un caractèr subjectiu e la nòstra interpretacion e influenciar aital la nòstra pròpia “creacion”.

Pendent dus sègles, cada generacion a defendut lo principi de trobar e d’obrar de cançons novèlas amb de “melodias” novèlas, es a dire originalas, e mes en davant la tecnica de cantar, escriure, inventar: maestria e noveltat del trobar. Los poètas an afirmat de corrents d’idèia e de causits estetics. Trobar e chantar son los mèstres-mots que deurián definir per nosautres l’art e la manièra d’interpretar las òbras. Aquel lanç de frescor, contengut dens cada acte d’escriure, deuriá esvelhar en cò nòstre curiositat e sensibilitat. Ne podèm pas demorar impassibles devant aqueles cants grands que nos cridan dins cada vèrs. Los interpretar amb la “votz blanca” del que ne s’implicaré pas dins lo tèxte nos sembla èsser un non-sens. Lo discret Bernart de Ventadorn recomandava al sieu joglaire Huguet: Mos cortes messatges, chantatz ma chanso volontiers! “Mon courtois messager, chantez ma chanson volontiers!”. Aquò es a dire: aisidament, amb plaser, de bon còr, volontariament, al vòstre grat! Lo sens d’aquela demanda de Bernart ne nos pòt briga escapar. Aquò es lo caractèr volontari e determinat d’una interpretacion s’apiejant sul sens del tèxte, e sul sieu contèxte, que deuriá primar, amb la sonoritat dels mots, la soplesa de l’expression emai la construccion melodica. (…)

Anèm a la sorga ! Per tornar prene l’imatge de Giraut de Bornelh que podiá “compausar” (tanben !) per las portanièras d’aiga. Se desalterar e se rafresquir, gausir e se delectar dels mots e dels sons, nos sembla fin finala la melhora de las faiçons de cantar lo repertòri dels trobadors.

G. Zuchetto, Petite introduction au monde des troubadours (XII^e– XIII^e siècles), à l’aube de la littérature moderne… revue Musicologie.org

Los dos poèmas-cants que siègon son extraches del recuèlh de tèxtes compausats per Gerard Zucchetto sus de gravaduras de l’artista Jean-Luc Séverac: Entrebescs e Cançons / Entrelacs et chansons, Troba Vox ed. 2018.

A torbar lo trobar

trobant de mots sens idèias

e d’idèias sens mots

enversant las flors

e florissent los vèrses

fin finala a trobat

de mots traucats

e traucat de mots torbats

Ai fach mon dich sul fach non dich

disent que lo dich faguèt fach

per afogar lo fuòc del fach

qu’ai dich

Ai dich lo fuòc fasent mon dich

sul fach en fuòc que non ai fach

e de mon dich lo fuòc non fach

l’ai fach

Ai fach mon dich ai dich mon fach

lo non dich non fach faguèt fach

ai afogat lo fuòc del fach

al lièch