Franca MASU – Premio composizione musicale

“Premio Ostana scritture in Lingua Madre” edizione 2019

Lingua catalana di Alghero (Italia)

Biografia

Franca Masu, è nata ad Alghero nel 1962, figlia di un affermato pittore sardo, Manlio Masu, originario di Orune, paese della Sardegna centrale.

Già insegnante di lettere, è cantante affermata, rappresentante di spicco della cultura e della lingua catalana di Alghero. Ha iniziato la sua carriera nel 1995, accompagnando con la sua voce un gruppo di jazzisti sardi. Ma è nel 1998 che scopre la grande sonorità del catalano ancora parlato ad Alghero, testimonianza del dominio politico catalano-aragonese sulla Sardegna, tra il XIII e il XV secolo.

Franca Masu, coniugando i due mondi cui appartiene, canta in algherese/catalano e in sardo, ma anche in italiano, spagnolo e portoghese. Si è esibita e si esibisce in numerosi concerti in Sardegna, Italia e all’estero. È ormai il personaggio culturale più rappresentativo dell’identità algherese e della comunità che tuttora parla questa lingua, riconosciuta e promossa dalla Regione sarda e dallo Stato italiano.

Ha al suo attivo numerosi CD: il primo “El meu viatge” del 2000, cui sono seguiti “Alguímia” (2003), “Aquamare” (2006), “Hoy como ayer” (2008), “10 Anys” (2011), “Almablava” (2013).

Attualmente sta preparando il suo nuovo disco, con composizioni proprie.

Nel 2018, come riconoscimento della sua opera “per la difesa della lingua catalana a partire da Alghero”, ha ricevuto la “Creu de Sant Jordi” (Croce di San Giorgio), prestigiosissimo premio istituito dal Governo catalano, assegnato annualmente alle persone o entità sociali che si sono distinte nella diffusione e promozione della lingua e della cultura catalana.

Motivazione

Con la sua voce calda e coinvolgente e la sua cultura sensibile e profonda, Franca Masu è, da tantissimi anni, testimone attenta e brillante della multiforme identità algherese, fuori da ogni compiacimento folclorico e localistico.

La Masu è anche dimostrazione vivente della fratellanza linguistica e ideale della Catalogna e della Sardegna, di cui Alghero è parte integrante.

La sua opera canora e musicale ci parla della grande vitalità e modernità dell’algherese, contribuendo in modo fattivo alla crescita e allo sviluppo dell’autostima dei suoi concittadini.

Per tutto ciò, il Premio Ostana per la Musica è conferito per il 2019 a Franca Masu, quale rappresentante di maggiore spicco e proiezione internazionale della comunità linguistica di Alghero.

Antologia

TESTO ANTOLOGIA: CATALANO DI ALGHERO

L’adéu

Ni cel ni terra aquesta nit

comprenen els meus pensaments:

imatges que porten dolor,

imatges que piquen al cor.

Onades que baten al vent

me’n treuen el sentit de la vida.

Escolta, Déu meu, la pregària

acolli la sua vela blanca.

Adéu, mariner de l’Alguer

adéu, mariner de la nit

adéu, esperança enganyosa

minyones, plorau amb mi.

Gavines, portau-me la creu

avui desapareix el meu cor.

I moriré.

Cares

És un somni, una magia

és ja la nostalgia

que em fan commoure el cor

a veure la mia gent

i aquesta mia ciutat

sobre una mar que tant amor li havia donat.

Cares de malenconia, d’afanys i d’alegria

pareix que un sol sentit

uneixi un poble que

confiava en l’amistat

i en la voluntat de Déu nostre Senyor.

Així vivim una vida plena de records.

Desitjant i compartint

les mateixes veritats.

Meu país, meu gran amor

jo vull quedar-me aquí

vull estimar-te aquí

entre les platges que

del mar enamorades

basen les ondes i la cara mia.

Sem qui ahir ha ja vivit

coneixerem la sort

la joia de l’Alguer

dins de les nostres mans

dins de la voluntat

hi està el secret del nostre gran amor.

Núvol blau

A mon pare, pintor

Entre les teles pintades de llum

un núvol blau, veles al vent.

Sés tu.

Fràgil batec al cor meu entre nit:

dues ales blaves i jo m’adormiva amb tu.

Ara que la vida

mos explica tot el sou sentit

diu-me què penses

i com te trobes aquí?

I si te falten les paraules

jo m’aniré tot vora la mar:

un núvol blau, veles al vent.

Sés tu.

Quan sortiràs per un somni de llum

jo sep que hauria de quedar-me sola

perqué mai volem reconèixer un adéu

i tanmateix desapareix el món.

Sempre tot se perd en el silenci

i així m’agradaria quedar: sense paraules.

Sempre tot s’acaba en el silenci

i amb tu m’agradaria parlar

sense paraules

fins que s’acabi el món.

Tria La Vida

Com en un bressol

tot vora la mar

quedava el meu silenci

tancat dins dels meus ulls

i la meva pell, plena de llum,

ja s’adormia esperant

d’encontrar-te.

Fràgil inquietud ànima del món,

pateixes, tal com jo, la teva existència

i tanmateix resta una distància

que no mereix i més s’alenteix

quan m’acostes la cara

i voldria confiar-te…

que l’alè de la vida quedarà

als teus llavis

i un dia et cridarà respirant.

Tu respires i aniràs allà, més enllà

obrint portes d’amor, tu guanyaràs… niño.

Juga, niño mio, chico, fill del vent

en tenguis prou amb un meu carinyo,

només un gest.

Resti la innocència, senzillament,

t’adonaràs que has obert els teus braços.

Tria la vida, jo t’estim.

Almablava

Oh, mar atzur, per què t’olvides la distància

que m’ha ferit lo cor sense més esperança?

Me pos al tou costat, t’implor lo sou retorn

i ja sent una flama viva,

que crema al sou record.

Oh, mar atzur, per què

quan ha baixat la tarda,

t’acostes al meu cos,

sense besar-me ells llavis,

sense besar la pell, banyar les mies mans…

No m’acariciaràs també si jur que jo t’estim.

Quan tota la ciutat somia la nit, l’oblit,

jo cant a la costera una pregària per tu.

I tu te’n vas, t’enyor, tu te’n vas,

t’estim, tu te’n vas, espera-me…

Aquí t’invoc mentres me perd

i va fugint lo dia.

Oh, mar atzur, per què

me deixes les distàncies?

Resta l’olor d’atzur

sobre la pell cansada.

Agafa-te els records, retorna, mar atzur,

que m’imagin sola

anomenant a la bellesa,

a la naturalesa

que era del meu amor feliç,

que s’esvaneix a un somni

tan antic, de vida.

Mariposa

Mia petita flor

deixa’m la porta oberta

necessito entrar, saber, sense t’enfadar

quan confiaràs en mi, ja seràs desperta

i dues ales blanques posaré sobre el tou cor.

I m’adono que pot ser tan difícil un poema per a tu

les paraules cauen, quasi lliscan de les mans

mentre s’esvaneix l’il.lusiò de dir-te que estic a l’espera

de una tua somrisa, de una tua mirada, de la tua calor

un impacient desig , que ja me fereix

sense mai cansar-me

i tanmateix t’enyoro, desespero, ploro, silenciosament.

Meu petit amor , tu pareixes una mariposa

voles tan lleugera que la llum t’envolta quasi evanescent

fins que la tua joia tan rapidament se canviarà en tristesa…

I només queda un fil que em lligarà per sempre al teu fràgil batec.

Vola, vola, vola dolça mariposa

cada flor és teu

cada somni meu

se reflecte en tu.

Quanta llibertat

xiuxiueja en tu amb la naturalesa

i dues ales blaves portaràs sobre el tou cor…

PARTNERS